Saliendo de la zona de confort, ejemplo #4: Cristina

Cristina, diplomada en infermeria i amb més de 9 anys d'experiència va decidir en un moment de la seva vida fer un canvi bastant important i es decantà plenament cap a la ONG de la que formava part, sent ara part de la seva junta. Com? ens ho explica: 

Quant de temps portaves exercint a l'hospital?

Portava 9 anys treballant a l' hospital, ja era casi com la meva segona casa... 

Et consideres una persona conformista? 

Gens. A la que veig que m' estic conformant amb alguna situació per comoditat, però que ja veig que no m' omple, necessito trencar amb allò i començar de nou. Sinó noto que em vaig apagant, vaig funcionant per rutina i inèrcia... i ja no sóc jo. 

Què t'atreia més del teu nou projecte?

Realment, quan vaig decidir no continuar a l' hospital, no tenia cap projecte en concret. Sabia que em feia molta ilusió marxar uns mesos a viure una nova experiència i sobretot, el que m' atreia més era pensar que havia sigut prou valenta de no continuar amb una feina que ja no em motivava i que no estaría allà tota la vida. 

Què et feia més por? 

Tenía por de deixar aquell lloc de trebal (bons companys, un sou normal, horari de dilluns a divendres només de matí, estabilitat, etc. Dit així sembla la feina perfecte) i quan la majoria de gent, que no entenen la decisió, et diuen la bogería que estas fent, que t' ho pensis bé, que t arrepentiràs, etc... sí que és veritat que en aquell moment tens més por. Em va costar moltíssim pendre la decisió, però gràcies als meus pares i amics propers vaig entendre que la meva por mes gran era quedar-me estancada amb una feina que no em motivava tota la vida...i poc a poc anar-me apagant i amargant. 

Quins recursos van ser claus per fundar la ONG?

La ONG la van fundar dos amics i una coneguda seva, els recursos en aquell moment van ser fàcils... tenir 3 persones disposades a comprometre's, firmar conforme formen part de la junta i tramitar els papers a la Generalitat. Lo difícil va venir després, aconseguir els diners necessaris per construir l' escola i que tot funcioni correctament. 

Te'n penedeixes d'alguna cosa d'aquella decissió? 

No, a hores d' ara encara estic decidint el meu futur laboral, i tot i tenir aquesta incertesa, en cap moment m' he arrepentit de la decisió. 

De l'experiència del canvi, quin aprenentatge pots compartir amb nosaltres? 

Un dels aprenetatges més importants ha sigut que per molta por que ens fagi qualsevol canvi, si veiem que ha de ser positiu per nosaltres hem de fer-lo i segur que sortirà bé. 

Ens regales alguna anècdota sobre la teva experiència? 
Buff... de l' experiència viscuda a Gambia, realment cada moment és una anècdota... jeje Però dos dels millors moments van ser... el primer dia que vam veure l' escola en funcionament. Se’ns va posar a tots la pell de gallina, veure que portavem mesos recollint diners per construir una escola, insistint a familia i amics per la causa, organitzant esdeveniments, etc.i veure que ho haviem aconseguit va ser increible! I el segon millor record va ser el dia del meu aniversari. Els amics em van portar enganyada al poblat on hi ha l' escola, jo convençuda que anavem a treballar, i un cop allà vaig veure que havien organitzat una festa sorpresa! Tots els nens felicitant-me, música, tambors, balls típics, teatre... va ser un dia que mai oblidaré.

Gracias, Cristina!

La ONG:
caminosolidarios.org
video: una imagen mejor que 1000 palabras